Tramuntana bressola els esperits i ens acompanya en un viatge de música popular amb aires poètics per la Mediterrània.

La formació du darrere una carrera musical suficientment sòlida com per a atrevir-se a investigar en cançons ben conegudes per a la gent. Les duen per uns altres camins i dirigeixen l’atenció cap a indrets on la fusió d’instruments i d’estils captiva l’interés del públic. De retruc, contagien als que els escolten el desig de reivindicar tots els noms de la llibertat: els músics, per mamprendre com fan els temes; el públic, per reprendre l’esperit del que representen cançons com El Cant dels Ocells, L’Estaca o La Muixeranga.

Tramuntana hi posa la interpretació moderna amb aires de blues, jazz, bossa nova, funky... a uns temes que recreen artistes com Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach. La dolçaina dibuixa les melodies en una atmosfera de fusió mediterrània, al costat d’altres instruments que arredoneixen el quadre musical: guitarra, teclat, contrabaix, bateria i percussió ètnica.

Des que es van presentar, han fet nombroses actuacions que han marcat el bon fer del grup amb crítiques que auguren un bon futur per al grup. Malgrat la seua curta trajectòria, ja compten amb una gravació que fan funcionar com a maqueta promocional, i també tenen intenció de gravar el seu primer disc en un breu plaç. En el disc apareixeran més temes populars arranjats bé pels mateixos músics o col.laboradors, que encaixen en el projecte de caire mediterrani. A més apostaran amb força per temes propis que definiran la personalitat del projecte.

Tramuntana, fusió Mediterrània.